Amon

 

Història

En els Texts de les Piràmides se'l considerava una deïtat de l'aire, però més tard se l'associà a Ra, déu d'Heliòpolis, divinitat solar, sota el nom d'Ammon-Ra, convertint-se en la principal divinitat de la religió egípcia, i el nom del qual portaren alguns faraons.

Durant la dinastia XII de l'Imperi Mitjà (c. 2000-1800 aC), guanya gran importància a Tebes, on varen erigir-l'hi el denominat temple de Karnak.

A començament de l'Imperi Nou fou considerat el déu dinàstic, per la devoció que el professaven els faraons tebans, eclipsant el predomini del déu guerrer Montu, una altra deïtat venerada a Tebes. La guerra contra els hicses portada a terme pels prínceps tebans de la dinastia XVII provocaria també que el déu fos considerat la màxima divinitat del panteó egipci, un cop arribat a la victòria amb l'alliberament i reunificació del país.

Els sacerdots d'Ammon es van convertir en el sector més influent de la societat egípcia durant l'Imperi Nou, arribant fins i tot a enfrontar-se al denominat "faraóherètic" Amenhotep IV. En aquesta època començà la seva síntesi amb l'antic déu Ra, sota la denominació d'"Ammon-Ra".

En el període posterior d'Egipte va adquirir un caràcter més universal, essent conegut pel nom grec d'Ammon-Ra-sonter "Ammon-Ra, rei dels déus".